albercoc->al.birquq
albergina->al-bedenéjna.
carxofa->kharxuf
arròs->ar-ruzz
dimarts, 15 d’abril del 2008
dimarts, 8 d’abril del 2008
Llengües espanya, frança i italia
ESPANYA:
Espanya és un Estat europeu amb lingüística. La llengua majoritària i oficial a nivell Estatal és el castellà. Tanmateix quatre altres llengües gaudeixen de l'estatus de cooficialitat en algunes de les comunitats autònomes que integren Espanya i d'altres, tot i que no són cooficials, són protegides estatutàriament.
Les llengües espanyoles oficialment reconegudes pels Estatuts de les comunitats autònomes, i per tant cooficials amb el castellà són:
-El català o valencià, a Catalunya, les Illes Balears i País Valencià;
-L'èuscar o basc al País Basc i a Navarra;
-El gallec a Galícia; i
-L'occità en la seva varietat aranesa a Catalunya.
En l'actualitat, i a causa dels processos migratoris recents, també es parlen a Espanya altres llengües, com ara l'àrab, l'anglès, el romanès, l'alemany, el quítxua, el xinès, el búlgar i el francès.
ITÀLIA:
La llengua oficial d'Itàlia és l'italià, una estandardització del toscà, llengua descendent del llatí.
Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste.
Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català, el friülès i el ladí en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romanços.
FRANÇA:
La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa.
avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià.
Espanya és un Estat europeu amb lingüística. La llengua majoritària i oficial a nivell Estatal és el castellà. Tanmateix quatre altres llengües gaudeixen de l'estatus de cooficialitat en algunes de les comunitats autònomes que integren Espanya i d'altres, tot i que no són cooficials, són protegides estatutàriament.
Les llengües espanyoles oficialment reconegudes pels Estatuts de les comunitats autònomes, i per tant cooficials amb el castellà són:
-El català o valencià, a Catalunya, les Illes Balears i País Valencià;
-L'èuscar o basc al País Basc i a Navarra;
-El gallec a Galícia; i
-L'occità en la seva varietat aranesa a Catalunya.
En l'actualitat, i a causa dels processos migratoris recents, també es parlen a Espanya altres llengües, com ara l'àrab, l'anglès, el romanès, l'alemany, el quítxua, el xinès, el búlgar i el francès.
ITÀLIA:
La llengua oficial d'Itàlia és l'italià, una estandardització del toscà, llengua descendent del llatí.
Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste.
Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català, el friülès i el ladí en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romanços.
FRANÇA:
La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa.
avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià.
Que es l'esperanto ?
L'esperanto és una llengua construïda a la darreria del segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món. Zamenhof publicà el seu projecte el 1887 amb el nom de Lingvo Internacia (Llengua Internacional) i el pseudònim Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d'on ve el nom amb el qual es va popularitzar després.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
