Els escriptors.

Joan Ramis 1746-1819: va pertanyer al Neoclassicisme, al segle XVIII. Va escriure diverses obres en poesia, com el poema de tema idíl·lic i amorós "Poesies burlesques i amoroses", tragèdies com "Lucrècia", i poemes en que defensava els valors ètics i democràtics com "Arminda" i "Rosaura".



Rector de Vallfogona 1582-1623: el seu nom verdader era Francesc Vicent Garc ia, però era conegut amb el nom de Rector de Vallfogona.
Va pertànyer al moviment del Barroc, al segle XVII, i conreà sobretot la poesia ambiciosa i galant. Va esciure poemes que el van fer molt popular, però eren de caire festiu i escatològic, de to i temàtica bulgars. Una de les seves principals obres és "L'harmonia del Parnàs", publicat pòstumament el 1703.


Joan Timoneda1518y 1520: va ser un poeta del Renaixement, al segle XVI, que va esciure obres com "Flor de enamorados", publicada el 1562

Baró de Maldà 1746-1818: fou un periodista del Neoclassicisme, i va esciure obres com "Calaix de sastre", una crònica de la vida barcelonina de la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX. En realitat es deia Rafael d'Amat i de Cortada, però l'anomenaren amb el pseudònim de Baró de Maldà.


Cristòfor Despuig 1510-1574: fou un escriptor de prosa del Renaixement (segle XVI), que va esciure obres com "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", escrita el 1557, i per la varietat de temes tractats, es pot considerar un primer intent d'assaig en català (gènere que aleshores naixia.)

Doncs ja està! He posat algunes fotografies.

Carla Burgueño García.

El millor professor del món!

Hola Jaume com és l´últim dia que entro al blog.
Volia fer-ho amb aquest gran professor que és el
millor.
Jaume T'astimo :)

BONES VACANCES!

he fet els exercisis!

Els texts persuasius.

Els meus comantaris son aquests:

La primera foto, podem veure que amb aquest insecticida, no es pot resistir cap insecte; ni el més fort, i posa d'exemple al Spiderman, com insecte que ha caigut per l'efecte de l'insecticida.

A la segona, veiem una marca al terra amb un arbre davant que posa, reservat per als conductors beguts. Amb això interpretem que si beus més del compte pots acabar "aparcant" el cotxe contra un arbre.


Primera foto:












Segona foto:

Exercisia Text Predictiu.

2. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu:
Vessant: cantó, Moderades: contingudes, Restringint: prohibint, Acusat: fort, Cotes: alçades, Maror: moviment.

3. Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes.
Horòscop:

[i]El Lleó en general
El Lleó és un nen del sol, radiant, carismàtic i majestuós. És també el que domina de manera incontestable el regne animal, de fet és el rei. Allà on sigui, l’espai s’omple de la seva presència natural i majestuosa. La seva immensa seguretat fa que resplandeixi la seva persona. Té una pretensió natural a dirigir i té tendència a teatralitzar tot allò que fa. No és doncs sorprenent que nombrosos actors i realitzadors siguin del signe del Lleó. Fins i tot si exerceix un altre ofici, no es pot estar de fer escenes dignes d’una bona pel•lícula per tal que els assistents l´obserbin. Si se li dona la seva atenció, el portarà a bon port i el mimará generosament. El Lleó és valent i intrèpid. És un ésser nascut per ser cap, empresari i per dirigir. Això respon a les grans exigències que té en ell mateix i en els altres. Per al Lleó, el millor és el que li val, detesta la mediocritat. Alguns pensen que el Lleó és malgastador i megalòman fins i tot arrogant i egocèntric. Tot i ser molt boig, té un gran cor. Quan un Lleó dóna res, ho dona tot. La imperfecció no té lloc en la vida d’un Lleó.
Senyora Lleó
Acapara l´atenció a tot arreu amb la seva presència i la seva aura. És la diva de tots els signes del zodíac. Quan és en alguna part, irradia pel seu poder d’atracció. Exigeix el ser admirada, necessita moltes coses de valor, particularment vestits bonics i joies. L’home dels seus somnis ha de tenir no només un bon compte en el banc sinò també fer prova de comprensió i discrecció. Ja que la Senyora Lleó vol ser el centre d´atenció. Té un bon cor i coneix l’art de la seducció. Dóna passió i calor a l’home que comparteix la seva vida i és una dona força atractiva.El nen LleóCom els cadells de lleó en la naturalesa, el nen Lleó és orgullós, valent i necessita reconeixement. És un dirigent des del començament, els seus pares ho veuran de seguida . El millor per entendre´s amb el nen LLeó, és felicitar-lo i estar orgullós de presentar-lo.
El cap i el company de feina Lleó
El Lleó és el cap per exelència. Té una pretensió natural a dirigir, la qual cosa fa que li sigui fàcil el fet de delegar als altres les tasques obtuses i de dirigir un equip o una empresa. La seva seguretat i la seva ambició li permeten pujar ràpidament els esglaons de la seva carrera ja que li agrada presumir del seu èxit. Així, la seva carrera anirá sobre rodes. Malgrat la seva necessitat de dirigir, és un cap apreciat. És generós i no escatima quan es tracta de donar un extra per Nadal o d’una festa d’empresa. El seu estil de direcció és difícil però cordial. Però espera dels seus empleats una devoció sense condició ja que ha de sentir permanentment que és el cap. En quant a company de feina, el Lleó també és apreciat. Gràcies a la seva resplendor positiva i al seu encant, pren lloc central, que es el que li agrada. Sap enriquir cada festa d’empresa pel seu humor i el seu talent oratori. S´ha de ser prudent però alhora de formular les seves crítiques en ell. Es pot ofendre ràpidament ja que veu la seva dignitat ferida. Ni la capacitat de crítica ni la de autoreflexió són punts forts d’un Lleó.[/i]

- L'ús de perífrasis de probabilitat (deure + infinitiu)
- La utilització del temps condicional, el mode subjuntiu o simplement el futur per expressar un futur hipotètic, en aquest cas el futur.
- L'ús d'adverbis i locucions del tipus segurament, probablement, potser, tal vegada... i de temps.

4. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys:
Mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme.

5. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar:
- mar de fons: agitació procedent d'alta mar i que romp a la costa.
- mala maror: mal humor.
- tirar a mar: llençar a les escombraries.
- fer-se a la mar: abandonar la costa i emprendre la navegació.
- no trobar aigua a mar: no trobar alguna cosa que és molt fàcil de trobar.
- mar de llamp: gran agitació de la mar sobrevinguda sobtadament.

Castellers!

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera on intervenen desenes o centenars de persones, amb l'objectiu d'aixecar diferentes construccions humanes de diversa complexitat que poden arribar a tenir fins a nou o deu pisos d'alçada sense ajuda mecànica



Els Castellers estan formats per:

La pinya: El munt de gent que sosté la base.
El folre: Damunt de la pinya, actuen de contrafort.
Les manilles: Estan situats sobre el folre, al nivell dels terços, i ajuden asubjectar als quarts.
El pilar:La figura formada per un sol xiquet a cada nivell.

LLENGÜES!

Què és el bilingüisme?

Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social, és una concreció del plurilingüisme.
En la pràctica el bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús.


Què és la diglòssia?

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.


Què és una llengua minoritària?

Llengua minoritària és un terme de la sociolingüística utilitzat per a fer referència, dins d'un territori determinat, a la situació que ha portat a l'anormalitat lingüística i a passar a ser minoritaris els parlants d'una llengua anteriorment més generalitzada.



Què és la normalització lingüística?

La normalització lingüística en la sociolingüística és un procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua. El terme "normalització lingüística" té com a sinònims planificació lingüística(language planning), majoritari en la recerca internacional, i també aménagement linguistique, usat al Quebec.



Què és una llengua minoritzada?

Llengua minoritzada és un terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. De vegades s'ha parlat de la situació minoritària amb el valor del que després s'ha anomenat minorització.

albercoc->al.birquq






albergina->al-bedenéjna.









carxofa->kharxuf










arròs->ar-ruzz

Llengües espanya, frança i italia

ESPANYA:

Espanya és un Estat europeu amb lingüística. La llengua majoritària i oficial a nivell Estatal és el castellà. Tanmateix quatre altres llengües gaudeixen de l'estatus de cooficialitat en algunes de les comunitats autònomes que integren Espanya i d'altres, tot i que no són cooficials, són protegides estatutàriament.
Les llengües espanyoles oficialment reconegudes pels Estatuts de les comunitats autònomes, i per tant cooficials amb el castellà són:
-El català o valencià, a Catalunya, les Illes Balears i País Valencià;
-L'èuscar o basc al País Basc i a Navarra;
-El gallec a Galícia; i
-L'occità en la seva varietat aranesa a Catalunya.
En l'actualitat, i a causa dels processos migratoris recents, també es parlen a Espanya altres llengües, com ara l'àrab, l'anglès, el romanès, l'alemany, el quítxua, el xinès, el búlgar i el francès.



ITÀLIA:

La llengua oficial d'Itàlia és l'italià, una estandardització del toscà, llengua descendent del llatí.
Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste.
Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català, el friülès i el ladí en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romanços.



FRANÇA:


La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa.
avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià.

Que es l'esperanto ?

L'esperanto és una llengua construïda a la darreria del segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món. Zamenhof publicà el seu projecte el 1887 amb el nom de Lingvo Internacia (Llengua Internacional) i el pseudònim Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d'on ve el nom amb el qual es va popularitzar després.

Entrada de enllaços.

Hola, avui es dia 12 de febrer i a català he fet els enllaços amb ajuda del millor professor de català
que m'aprovara :D.

Els enllaços els he fet mirant a les pàgines que m'ha dit el Jaume.
He escrit la pàgina que era i he ficat el nom